Noticies

CEIP del Papiol

COM ENSENYAR TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ AL NOSTRE FILL/A

Els nens poden experimentar emocions negatives com l'estrès o l'agressivitat, i aprendre a controlar-les és de vital importància. Per això, hem d'ensenyar als nostres fills mecanismes per gestionar aquestes alteracions.

Les tècniques de relaxació suposen una gran ajuda perquè els nens superin la por davant certes situacions, facin front als problemes de concentració i atenció, a la hiperactivitat  i als trastorns de son, i perquè millorin l'autocontrol. Però més important, es tracta d'exercicis que tenen com a objectiu aprendre a afrontar i superar diferents situacions del dia a dia queprodueixen tensió o ansietat. Per això, és fonamental que aquestes tècniques s'aprenguin des de ben petits.

A més, el procés d'aprenentatge serveix per crear més interacció i un vincle encara més fort entre pares i fills. La finalitat és sempre que els nens aprenguin per si sols a manejar certes situacions i que aquestes tècniques es converteixin en una eina automàtica.

La relaxació sol originar-se de forma natural a una edat molt primerenca. Normalment, els nadons ja identifiquen situacions en què es calmen i relaxen, com el contacte físic amb la mare o el balanceig suau. A partir dels 2 anys i mig, quan els nens s’inicien en la parla, els pares poden començar a alliçonar sobre tècniques de relaxació més estructurades.

A continuació, exposem un esquema general de les principals tècniques de relaxació que hi ha, i que sempre s'han d'adaptar a l'edat i a les necessitats de cada nen:

  • Relaxació progressiva de Jacobson: consisteix a aprendre a tensar i relaxar els diferents grups de músculs del cos. L'objectiu és que el nen conegui la diferència entre tenir un múscul en tensió i tenir-lo relaxat i, així, sàpiga en quins moments quotidians es troba en tensió. Aquesta classe d'exercicis sol ensenyar-se a nens a partir dels 7 o 8 anys.
  • Relaxació passiva: aquesta tècnica treballa només la relaxació, a diferència de la progressiva. Per tant, deixa de banda el treball de tensió dels músculs, i es dedica només a la relaxació de tot el cos, incloent exercicis per al control de la respiració.
  • Relaxació autògena: es basa en una sèrie de frases ja fetes perquè el nen es relaxi mitjançant la autosuggestió. L'objectiu és que el petit arribi a un nivell de relaxació suficient perquè aprengui a manejar situacions difícils de forma automàtica. Els exercicis se centren a regular els batecs del cor i controlar la respiració, entre d'altres.
  • Resposta de relaxació: es tracta d'exercicis basats en les tècniques de meditació tradicionals que defensen la idea que qualsevol paraula pot induir un estat de meditació profunda. En l'actualitat, es tradueix en la idea que la repetició d'una paraula pot ajudar a respirar més lentament i, així, aconseguir que el nen es relaxi.